dijous, 20 d’octubre del 2011

No es pot ser bona persona...


Ahir a la tarda vaig agafar el metro, com sempre. Al entrar hi havia una dona de mitjana edat, ben vestida, que em va aturar dient-me que li havien robat la cartera i si li podia donar un euro. Inicialment vaig reaccionar com malauradament reacciona la majoria de gent a les ciutats, vaig seguir caminant i li vaig fer que no amb el cap. Però llavors alguna cosa em va fer aturar i recular. Se’m va instal·lar un dubte, i si aquella situació descrita per la dona era certa? Estava visiblement afectada i m’hi vaig acostar. Li vaig preguntar si tenia el mòbil per trucar a algú o si la podien venir a buscar, em va dir que no, mig plorant. Jo no portava masses diners a sobre i suposo que una certa desconfiança va fer que li donés només un euro. Ella em va donar les gràcies i va continuar aturant a la gent, que passaven pel seu costat sense fer-li cas.
Quan vaig arribar a l’andana un noi, que havia presenciat l’escena, em va preguntar si li havia donat alguna cosa. Em va explicar que és una “mendigüeña” recorrent, que cada dia es posa a una boca de metro repetint la mateixa història. Em vaig sentir estafada i no per l’euro, evidentment, sinó per la mala baba d’aquella dona. Per culpa de gent així, que va sembrant la desconfiança i la por, el dia que passa alguna cosa de veritat, ningú es para a ajudar.

4 comentaris:

Sergi ha dit...

Torno a ser el primer, hehehe.

Tens tota la raó. Som desconfiats perquè ja ens esperem aquest comportament. Algun cop m'ha passat a mi, i de la vergonya que m'ha fet demanar diners no ho he fet, ja veus. És una llàstima, perquè després defugim a tothom que ens fa 'mala pinta'. Però bé, aquesta gent ha de trobar maneres d'aconseguir diners, i a fe que tenen estudiat com ho poden aconseguir. Si dediquessin l'enginy a altres coses, potser podrien sortir de la situació precària en la que es troben, si és que és real...

Jordi ha dit...

Tota la raó. Paguen justos per pecadors. La gent se les inventa totes per treure diners d'on sigui. La meva parella un dia va veure com li van robar a una dona i aquesta, és clar, es va quedar sense diners i sense res. Li va deixar el mòbil per trucar i la va donar cinc euros per agafar el metro. En principi, allò sí que va ser una bona acció. Però mai se sap!

El porquet ha dit...

Jo fa temps que he deixat de donar diners a la gent que demana pel carrer. Mira, desconfiança, malpensat... no ho sé, i potser ho pago el dia que necessiti jo l'ajuda.

Per aquí on visc jo en corre un que ja el coneixem tots i que té la barra d'anar dient, literalment "hola, soy retrasado mental, me das un euro para un cortado?"... recordo un dia que anava creuat i el vaig engegar una mica de males maneres i em va muntar un cristo al mig del carrer! Homeeeeee...

Persona ha dit...

XeXu, precisament em queixo que la gent que ens fa "bona pinta" i fa aquestes coses són la que ens crea aquesta desconfiança. Perquè que desconfiem d'aquells que els veus venir d'una hora lluny és relativament normal, però ara ja ni els que van "ben vestits" per simplicar-ho.
Jo tampoc crec que m'atrevís a demanar res per aquest motiu.
I una altra cosa és que aquesta gent no té solució, és trist però és així.
Gràcies per tornar a ser el primer, una abraçada!

Jordi, això és una altra cosa. Jo també m'he trobat amb situacions que he vist clares i he actuat en pro de la gent que en aquell moment necessitava ajuda i crec que aquestes accions ens defineixen com a persones i no s'han de perdre mai. Quan passen penses (i amb això contesto el títol del post) encara hi ha bones persones al món!

Porquet, jo també tinc per norma general no donar diners, prou que costen de guanyar i segur que allò no els solucionarà res. Aquella dona em va enganxar en un moment baix potser o realment era bona "actriu" i em va enredar, no ho sé, però em va fer ràbia.
Vaya tela això d'aquest tio que expliques no? M'has fet pensar en què vaig estar apunt de tornar a buscar la dona per cantar-li les 40 però clar, llavors encara se't poden posar violents o ves a saber què i ja la tens liada, a sobre! Si és que és indignant!