No sé quina mania tenim d’acumular coses.
Quan era petita arribava a casa amb les butxaques plenes de pedres curioses,
plomes d’ocells, pals amb els que havia jugat i compartit moments divertits i
tot allò ho guardava durant el temps que em deixaven, que no acostumava a ser
massa per sort. El que vull dir és que si hagués estat per mi no hagués tirat
res i quan dic res vull dir res.
Amb el pas del temps aquesta tendència no ha
jugat gaire al meu favor, al contrari, m’ha dificultat una mica les coses,
sobretot quan he hagut de fer trasllats. Arriba un moment que ja no saps què
tens entremig de tantes coses guardades per si de cas o perquè et fa pena
despendre’t d’allò que té un valor o significat. I cada vegada la motxilla és
més gran i pesa més.
Estic contenta perquè aquest cap de setmana he fet una neteja important
de coses. No m’ha resultat difícil llençar i donar, tenir un pensament més
aviat pràctic i ser conscient de l’espai de què disposo realment i del que vull
conservar i el que ja no fa servei. Em sento molt més alliberada i és curiós
però crec que això significa que m’he fet gran.
3 comentaris:
Se'n diu síndrome de Diògenes. Però tranquil·la, que mentre no guardis a casa tota la brossa i porqueria i et deixis de dutxar i netejar-te, no has de patir per res.
Jo també tinc una tendència irrefrenable d'acumular coses, no hi ha manera de desprendre's d'elles. No sé jo si és fer-se gran això de fer neteja. També ho he fet algun cop, i és gairebé que prefereixes desprendre't de les coses amb els ulls tancats, per no patir. No entenc les persones que no s'enganxen a res del que tenen i se'n poden desfer sense problema, no són de fiar!
També sóc de l'escola del Diògenes aquest. Guardes, guardes, guardes perquè això és maco, perquè és estrany, perquè patatim, perquè patatam. I després acumules una quantitat de merda que quan el dissabte (perquè a mi aquests rampells normalment em donen dissabte) que et decideixes ho puguis llençar tot. Crec que ho guardem expressament per això. Per poder fer neteja!
Hola nois! Perdoneu el retard en contestar-vos,sóc una mica desastre! Pocs seguidors que tinc i mira com els cuido! jeje...
Gràcies per comentar-me, de veritat! Sempre fa molta il·lusió!
XeXu, no crec que sigui Diògenes, això és una malaltia bastant complicadeta! jeje... El tema de fer-se gran no només ho deia pel fet de fer neteja sinó per tota una sèrie d'experiències, pensaments i sentiments que últimament m'estan acompanyant.
Comparteixo amb tu això de que la gent que no s'enganxa a res, si més no em resulta estranya. Tenia una companya de pis que no tenia absolutament res a l'habitació (de decoració vull dir)i potser no té a veure però jo crec que sí, perquè com és possible un fenòmen així? He de dir que la noia aquesta era ben rareta!
Jordi, potser tens raó en això que guardem per poder fer neteja, tot i que la primera raó sempre és aquell "per si de cas". Jo estic aprenent a despendre'm de coses que ja d'entrada sé que no faré servir més i la veritat és que et sents més alliberat. Els meus rampells m'agafen en qualsevol dia de la setmana i això a vegades és un problema quan et pillen en un dia que no tens massa temps! jeje
Publica un comentari a l'entrada