dilluns, 17 d’octubre de 2011

Temps moderns (RC)


Aquí teniu la meva proposta per Relats Conjunts


Tot gira, tot segueix donant voltes... les dents continuen produint un soroll estrident, metàl·lic, sord, rítmic i constant. Des d’aquell primer dia res no s’ha aturat, ni un sol segon de descans. Ningú recorda com es va accionar el mecanisme, ningú sap com va començar, cap memòria persisteix per explicar-ho. Només se sap que el temps no es pot aturar. S’han provat tota mena d’enginyoses solucions però ningú ha trobat mai el secret d’aquest engranatge. Continua vagant per les ments la pregunta de com seria el món sense el seu batec, com seria l’aire que respirem sense l’evolució constant dels seus passos. Però aquesta incògnita també persistirà, com les rodes dentades d’una màquina que segueix girant. 

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Una veritat com un temple, les coses són així. El temps no hi ha qui l'aturi, i per més que vulguem, no hi podem fer res. Viure sense ell...? Em sembla que no ens en sortiríem.

garbi24 ha dit...

Ni deixant de donar-hi corda no es para.....hem de pujar a cavall del temps, ens agradi o no

Jpmerch ha dit...

Aturar-lo no, però que anara més a poc a poc no estaria malament.

Elfreelang ha dit...

Algú o alguna cosa li va dar corda...? molt bon relat i amb rerefons filosòfic!

ninona ha dit...

A vegades voldríem aturar-lo o canviar-li el ritme, però el temps és el que és i, en el fons, no m'imagino el món sense el pas del temps.
Bon relat!

Jordi ha dit...

El temps, inexorable, passa. No hi ha manera d'aturar la maquinària. Què hi farem!

Persona ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris! Aprofito per donar la benvinguda a tots els que visiteu el meu blog per primera vegada, espero seguir trobant-vos per aquí!

XeXu, no ens sortiriem perquè no sóm capaços d'entendre un món sense el temps! És la base de la nostra existència, que es va consumint a mesura que el temps va passant... inexorablement!
Gràcies per ser el primer en comentar-me!

garbi24, exacte... aquí està la qüestió, que no hi podem fer res, val més que ens hi posem bé no?!

Jpmerch, depèn dels moments no? hi ha vegades que estaria molt bé també que passés més ràpid!!! jeje

Elfreelang, es tractava d'imaginar aquesta possibilitat... somiar en un moment en què es va accionar el mecanisme al qual estem supeditats, com hagués estat el món abans?!

ninona, jo tampoc me l'imagino, no crec que ningú pugui fer-ho... ho tenim tan integrat i és tan evident que resulta impossible!

Jordi, resignació i intentar posar-s'hi bé no?! Realment el temps és objecte de moltes reflexions perquè és definitiu!

montse ha dit...

Bon relat filosòfic. Uns tenen rellotge sense temps, i altres tenen temps sense rellotge.

Setze Petges ha dit...

Una bona reflexió, sempre he cregut que va ser un mal invent aquest del temps.