Avui és un dia
especial, un dia únic, un dia peculiar. Cap i cua en tots els números, una
situació que no es repeteix massa sovint!
Avui, per mi, també ha sigut un dia
especial. M’he despertat contenta i amb molta energia. Ser divendres hi ha ajudat,
és cert. A la feina es respirava un aire divertit i quasi boig degut a l’emoció
del sorteig de la Once d’aquesta nit. M’he descobert a mi mateixa cantussejant
la melodia d’una cançó de la radio i sense motiu aparent se m’escapava un
somriure en el moment menys esperat. Sóc feliç, m’encanta la meva vida i tot
allò que encara m’espera.
Avui ens hem reunit
a les 11:11 hores al jardí uns quants treballadors i hem fet un cercle
energètic. Jo no crec en aquestes coses però ha estat una experiència curiosa i
agradable. Feia sol, feia un dia esplèndid. Ens hem agafat tots de les mans i
en silenci ens hem concentrat en coses positives i hem demanat desigs. En
acabat hem comptat fins a tres i hem cridat tots ben fort la paraula “sí”. Ha
sigut un moment bonic, d’unió entre tots. Una bogeria divertida que ha durat
molt poquet però que ens ha donat vida i ha trencat la monotonia de la jornada.
Un somriure més.
Avui m’he trobat al
metro a una persona molt estimada que no esperava trobar. Una casualitat
d’aquelles que fan història. Coincidir al mateix metro, al mateix vagó, a la
mateixa hora, en el mateix trajecte, increïble! Això sí que m’ha fet esclatar
d’alegria. Jo crec que la gent es recordarà de l’escena que hem organitzat.
Avui és un dia
especial, un dia en què qualsevol persona que sumi les dues últimes xifres de
l’any del seu naixement amb els anys que ha fet o ha de fer aquest any el
resultat sempre serà 111. Curiós oi?
I aquí estic, escoltant Obrint Pas, que em dona molta energia, i gaudint
d’aquest dia. I crec que toqui o no toqui la loteria, avui serà un dia que
sempre recordaré.
3 comentaris:
Ostres tu! Ja veig que a la feina us ho passeu bé! Per cert, per casualitat el metro no seria el número 11, no?
Vaig a mirar si m'ha tocat el cupó de la ONCE... ah no que no he jugat... merda!
Aquest post transpira alegria per tots els costats! Ostres, no és normal llegir coses tan positives i optimistes, molts cops escrivim perquè ens cal posar per escrit certes coses, però si el que et cal ara és expressar la teva joia, és fantàstic. Me n'alegro molt, continua així, sempre endavant!
Jordi, no em puc queixar de la feina, la veritat és que hi ha molt bon rotllo entre nosaltres i això sempre és d'agraïr. Ara que no sempre fem aquestes coses eh?!
Al final ens hem quedat tan pobres com erem, el més trist és que jo sí que havia jugat! No ho faig mai, només a la feina perquè et veus mig obligat!
XeXu, és cert... poques vegades escrivim coses alegres i crec que no hauria de ser així. Jo mateixa tinc la tendència a escriure només quan no estic bé i una prova en són els meus quaderns personals. Ara fa una bona temporada que no els obro, cosa que em fa pensar que estic molt bé! jeje... Per aquest motiu he volgut obrir aquest espai, per poder escriure coses xules i compartir-les, perquè la vida és xula i val la pena expressar-ho!
Publica un comentari a l'entrada